viernes, 19 de marzo de 2010

Poesia

El misterio de tarta de fresa
Un caracol le dijo a su amigita tarta de fresa
abreme y verás que sorpresa!
Cuando tarta de fresa entró
algo raro encontró
ahí dentro había un gusano
que le preguntó si conocia a su hermano
entre pregunta y pregunta el amor floreció
pero desgraciadamente el gusano falleció
entonces tarta de fresa montó una fiesta
pero acabó echando a todo el mundo
porque era la hora de la siesta
Su mundo empezó a partir de aquí
porque todo empezó a coincidir
Tarta de fresa fue la que mató a gusano
por eso se fue a provar sus nuevos esquís
y así descubrieron que empezó a mentir
a pesar de que ella acusara al hermano.

jueves, 18 de marzo de 2010

RECUPERACIÓ


Titol: Umberto Boccioni
Autor:"Dinamismo de la cabeza de un hombre"
Comentari sobre l'obra
La seva pintura s'impregna de les característiques que defineixen aquest corrent artístic: interès pel dinamisme de les formes, per la fugacitat i, en general, per tot el que signifiqui moviment gairebé perpetu i ruptura amb la materialitat concebuda a la manera tradicional.

RECUPERACIÓ 1ª AVALUACIÓ


-BUSCAR DUES OBRES
Titol: funeral por el anarquista galli
Autor: Carlo Carra
Fecha: 1911
Comentari sobre l'obra:
Pren com a model les màquines i els seus principals atributs: la força, la rapidesa, la velocitat, l'energia, el moviment i la deshumanització. Dignifica la guerra com a espai on la maquinació, l'energia i la deshumanització han arribat a les màximes metes.Les seves idees revolucionàries no desitjaven limitar-se a l'art, sinó que, com molts altres moviments, pretenien transformar la vida sencera de l'home.

RECUPERACIÓ 1ª AVALUACIÓ

BUSCAR INFORMACIÓ SOBRE EL MOVIMENT FUTURISTA
El futurisme és el moviment inicial dels corrents d'avantguarda artístics. Fou fundat a Itàlia per Filippo Tommaso Marinetti, qui va publicar el Manifest del Futurisme el 20 de febrer de 1909 al diari Le Figaro de París. El Futurisme és un dels primers moviments de l'avantguarda artística, sorgit a Itàlia en el 1909. El futurisme va ser anomenat així per la seva intenció de trencar absolutament amb l'art del passat. Per a expressar el moviment, repeteixen la mateixa imatge, com si fos una seqüència fílmica, i això ho van anomenar simultaneisme.